LA
SÍNDROME DE DOWN
Fins fa poc temps els nens i nenes que patien la Síndrome de
Down es mantenien al marge de qualsevol tipus d'activitat. Duien una vida
reduïda a l'ambient familiar on trobaven el suport dels pares i poc més, alguns
d’ells es passaven anys tancats a casa, o bé anaven a escoles especials on no
tenien relació amb nens de la seva edat. Per les seves especials
característiques físiques, estaven exposats a importants problemes de salut,
que no els permetia fer activitats com les que feu vosaltres (anar en bici, fer
esport...).
No obstant això aquesta situació ha canviat de forma notable en els últims anys, on gràcies al avanços mèdics i educatius, avui en dia tots aquests nens poden fer activitats que abans no feien. No només els problemes de salut han estat resolts sinó que a més la societat els brinda tot el seu suport, en un desig que visquin una vida normal, dintre de les seves peculiaritats.
Un dels avanços més important aconseguit en els darrers anys ha estat normalitzar l’escolarització d’aquests alumnes en escoles ordinàries, com el nostre institut, compartint amb els nois i noies de la seva edat les mateixes experiències i vivències. Aquests alumnes poden conviure amb vosaltres a les aules, tot i que els hi costa més temps fer les mateixes coses o les fan d’una altra manera i algunes, encara que no gaires, no les poden fer.
Catalunya, des de fa molts anys, va optar per donar una educació conjunta a les persones que tenen alguna discapacitat i a les no la tenen, afavorint al màxim l’educació en el respecte i en la solidaritat.
Però de vegades no tot és tan fàcil... encara hi ha gent que els rebutja i se'n riu d'ells. Llegiu aquesta notícia que va aparèixer al Diari las Provincias de València i respon a aquestes preguntes, explicant el perquè. després podeu fer una petita posada en comú:
Què és
la Síndrome de Down?
La Síndrome de Down és una alteració cromosòmica. Les persones que la pateixen tenen alterat el cromosoma 21. Tots tenim els cromosomes aparellats de dos en dos, les persones amb síndrome de Down tenen 3 cromosomes del parell 21.
El fet que els qui pateixen la Síndrome de Down desenvolupin
vint-i-dos dels vint-i-tres parells de cromosomes de forma normal els fa molt
semblants a tots nosaltres: els agrada la música: s’ho passen bé amb els
amics, treballen ( o estudien quan són joves)... però la trisonomia del
cromosoma vint-i-un també fa que tinguin uns trets diferenciadors molt
característics com per exemple que són baixets i amb freqüents problemes de
pes, que creixen més tard que els altres i es fan vells abans (no només per
fora, per dins també, els seus òrgans interns envelleixen abans), tenen els
cabells fins, el coll curt, la llengua molt grossa, la cara ampla i plana, el
nas petit, el clatell gruixut, les
orelles bastant baixes... i, sobretot, retard mental.
Per veure que no són tan diferents de la resta de la gent, veieu aquest vídeo, on un grup de joves amb la Síndrome de Down expliquen les seves experiències i la seva manera de veure la vida.